

Enviament gratuït a partir de 40€!

Com funcionen els antidepressius?

El paper del CBD en la depressió

Tot i que les persones amb depressió han estat utilitzant antidepressius durant dècades, la ciència no havia descobert realment el seu funcionament biològic, fins ara. Un nou estudi posa en qüestió tot el que abans es coneixia sobre com funcionen els medicaments antidepressius.

Aquesta nova investigació suggereix que els inhibidors selectius de recuperació de serotonina(SSRIs),que són fàrmacs d’actuació lenta en el tractament de la depressió, i la ketaminad’actuació ràpida es combinen directament amb un receptor de factors neurotròfics derivat del cervell(BDNF). Com a resultat, promouen la plasticitat neuronal, que al seu torn alleuja la depressió, però sense l’ús de serotonina o glutamat.

A continuació es menteixen els resultats d’aquest nou estudi sobre el funcionament dels antidepressius. També parlarem una mica sobre l’ús del cannabidiol CBD i les seves propietats antidepressius.

Mostra 1–8 de 25 resultats

Subscriu-te i rep un 10% de descompte

Com funcionen els antidepressius? Un nou estudi revela la veritat

La recerca de la qual parlem és un estudi internacional publicat a la revista Cell,liderat per dos neurocientífics de noms Eero Castrén i Plino Cassaroto. Es va celebrar al Centre de Neurociències de la Universitat d’Hèlsinki en col·laboració amb el Departament de Física.

El propòsit de la recerca era determinar com els antidepressius interactuen amb un receptor BDNF conegut com TrkB. En concret, es van estudiar els següents fàrmacs:

Fluoxetina– Un ISRS que es ven comercialment amb el nom Prozac.
Imipramine– Un antidepressiu tricíclic.
Ketamina– Un fàrmac dissociatiu d’acció ràpida utilitzat com una teràpia revolucionària per a la depressió.

Inicialment es creia que els efectes de les SSREs i els efectes dels antidepressius tricíclics,es van originar en la seva pròpia capacitat per retenir més serotonina i norepinefrina en el cervell mitjançant l’augment dels seus nivells en la bretxa sinàptica. També es creia que l’efecte antidepressiu de la ketamina estava destinat a inhibir els receptors de glutamat.

Aquests tres fàrmacs antidepressius analitzats en la recerca es van demostrar que interactuen amb el receptor TrkB. No obstant això, ho van fer sense augmentar o inhibir altres neurotransmissors com serotonina, norepinefrina, o glutamat.

Cal assenyalar que altres investigacions ja havien identificat la relació entre antidepressius que augmenten els factors neurotròfics. Tal és el cas de BDNF (Factor Neurotròfic Derivat del Cervell), que juga un paper crucial en la regulació de la neuroplasticitat.

No obstant això, els investigadors van pensar que els medicaments antidepressius van actuar indirectament en BDNF a través de receptors de glutamat i serotonina. Els resultats d’aquesta recerca tenen el potencial de ser revolucionaris, revelant que els antidepressius realment s’uneixen directament als receptors de BDNF.

BDNF i la seva relació amb la plasticitat neuronal

Durant dues dècades, els científics han sabut que els fàrmacs antidepressius i l’exercici aeròbic promouen la plasticitat neuronal i el creixement de noves neurones. També hi ha investigacions sobre l’exercici i el trastorn depressiu, ons’ha investigat la correlació entre l’augment de la BDNF induïda per l’exercici i un menor risc de trastorns depressius importants.

A més, altres investigacions s’han centrat a determinar com l’eficàcia dels antidepressius pot estar relacionada amb la BDNF. Els investigadors també han determinat com una via molecular relacionada amb la proteïna activadora 1 facilita una reacció en cadena que activa múltiples gens, que al seu torn promouen la plasticitat neuronal.

Això permet al cervell revertir el dany neurològic que sol estar relacionat amb la depressió. Una cosa interessant sobre això és que després de dues o tres setmanes, els efectes regeneratius d’aquests canvis es poden veure i sentir. Els estudis en aquest sentit van ajudar a explicar per què les SSREs triguen fins a 14 dies a activar-se.

La ketamina té un efecte antidepressiu més ràpid

Investigacions anteriors van mostrar que en un tractament terapèutic amb fàrmacs inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (SSRS), els antidepressius arriben gradualment a una alta concentració cerebral per unir-se al receptor TrkB. En canvi, la ketamina i l’esqueletamina, administrats per via intravenosa, arriben al nivell necessari per unir-se a Trkb en pocs minuts.

Segons els investigadors, la diferència en l’inici de l’acció de les SSRS i la ketamina pot ser el resultat de la seva diferent capacitat d’arribar al cervell, la concentració necessària per unir-se al receptor TrkB. També cal dir que la ketamina s’utilitza generalment com un anestèsic, però ara s’utilitza cada vegada més com un antidepressiu.

Encara que els fàrmacs SSRS s’uneixen a la proteïna transportant de serotonina molt més cobdiciosos que TrkB, la unió de la ketamina al receptor de glutamat i TrkB, es produeix en concentracions de fàrmacs similars.

El colesterol podria jugar un paper clau en el treball dels antidepressius

La ubicació precisa de la unió d’antidepressius a la regió transmembrana de TrkB va ser identificada a través del modelatge molecular. Aquest model va ser realitzat per un grup d’investigadors del Departament de Física de la Universitat d’Hèlsinki, dirigit pel professor Ilpo Vattuainen. Per verificar el lloc, els científics van dur a terme estudis de la unió bioquímica i mutacions introduïdes en el receptor TrkB.

Un altre aspecte rellevant que ha demostrat el modelatge molecular és que l’estructura del TrkB és sensible a la concentració de colesterol en la membrana cel·lular. Això és important a mesura que TrkB es mou en compartiments de membrana, que se sap que són una rica font de colesterol, com ara membranes sinàptiques. La unió de TrkB amb el fàrmac antidepressiu estabilitza els dimers, que són estructures compostes per dos receptors TrkB.

Quan això succeeix, s’inhibeix el desplaçament dels receptors de TrkB, alhora que augmenta la seva quantitat en membranes cel·lulars sinàptiques. Com a resultat, els efectes de BDNF es milloren. En altres paraules, els medicaments antidepressius en realitat no activen directament TrkB. El que realment fan és sensibilitzar el destinatari als efectes de BDNF.

Es necessita més recerca sobre colesterol i antidepressius

Tot això és important, ja que hi ha evidències que les persones amb tendències suïcides o que s’han suïcidat tenen nivells baixos de colesterol. El problema amb això és que establir una relació directa amb això és complicat. Especialment des que el cervell utilitza principalment el colesterol que produeix.

A més, podria haver-hi un conflicte amb les estadístiques, que són medicaments consumits per milions de persones a tot el món. Aquests medicaments s’utilitzen per controlar els nivells de colesterol a la sang. De fet, els investigadors es van preguntar si les estadístiques estaven bloquejant l’efecte antidepressiu.

La investigació també va servir per demostrar que quan s’injecta una alta dosi d’estatines, amb l’objectiu de reduir els nivells de colesterol en el cervell, els antidepressius ja no augmenten la neuroplasticitat. A continuació, els investigadors van analitzar estudis humans en què això no passa perquè les estadístiques no arriben al cervell.

És a dir, amb dosis d’estatina comunament utilitzades en els éssers humans, aquests fàrmacs no generen cap problema. Pel que fa als nivells de colesterol en sang, els científics coincideixen que es necessita més investigació per permetre’ls trobar algun tipus de vincle.

Per què els antidepressius funcionen més ràpid que els altres?

Ara que els investigadors ja saben que la plasticitat cerebral és fonamental en l’acció dels antidepressius, la pregunta que sorgeix és per què els antidepressius treballen més ràpid que altres? Els científics saben que molts fàrmacs antidepressius convencionals,com l’Escitalopram, o fluoxetina, requereixen setmanes per començar a tenir efecte a nivell psicològicament visible.

Per contra, hi ha altres medicaments antidepressius que actuen molt més ràpid, com l’esmentada ketamina. Tot sembla indicar que és una qüestió relacionada amb el temps que es triga a arribar a aquests fàrmacs en les concentracions necessàries en el cervell. És per això que els porta diversos dies, i també per què no poden deixar de consumir.

En el cas dels fàrmacs d’acció ràpida, possiblement poden penetrar la barrera del cervell sanguini amb més facilitat, fins que finalment obtinguin la concentració necessària per activar el receptor TrkB.

Punts clau de recerca

Diversos medicaments antidepressius, com ara les SSROs i la ketamina, estan directament vinculats al receptor TrkB.
Aquesta unió entre els fàrmacs antidepressius i el receptor TrkB facilita l’acció de la BDNF, la plasticitat neuronal promotora.
A més d’això, la investigació revela que la mutació puntual a l’àrea transmembrana del receptor TrkB bloqueja els efectes dels medicaments antidepressius.
Els baixos nivells de colesterol poden estar relacionats amb l’efecte dels antidepressius. (Es necessita més recerca sobre aquest tema per ara)

Efectes antidepressius del CBD a curt termini

Els resultats van revelar que CANNabidiol CBD va induir un efecte antidepressiu en ratolins d’una manera dependent de la dosi. Aquesta mateixa prova també es va realitzar en rates, i els resultats obtinguts van ser similars als dels ratolins. Els investigadors també van trobar que tots aquests efectes antidepressius aguts, avaluatsdesprés de la prova de natació 30 minuts després del tractament, estaven relacionats amb la capacitat de cannabidiol per augmentar els nivells de BDNF.

Aquest augment dels nivells de BDNF es va presentar tant en l’hipocamp com en l’escorça prefrontal dels rosegadors. Això és important ja que el factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF) és un factor crucial per al creixement de les neurones. No només això, els investigadors també van trobar que els marcadors de plasticitat sinàptica, indispensables per a la remodelaciócerebral, també van experimentar un augment en l’escorça prefrontal del cervell.

Efectes antidepressius a llarg termini del CBD

Pel que fa als efectes antidepressius del CBD cannabidiol a llarg termini, els científics van trobar que estaven associats amb una millora en la funció sinàptica en l’escorça prefrontal. Aquesta va ser la prova de natació en ratolins avaluada 7 dies després que se’ls va donar la dosi de CDB.

Els resultats donen suport a la teoria que el cannabidiol CBD extret del cànnabis és en realitat un antidepressiu d’acció ràpida. No només això, sinó que els seus efectes antidepressius també es sostenen. En altres paraules, el consum de CBD en dosis adequades podria conduir a una activitat anti depressiva a llarg termini.

Si bé és obvi que es necessita més investigació sobre el tema, els resultats d’aquests estudis suggereixen que el CDB podria ser un tractament terapèutic prometedor per combatre els trastorns de l’estat d’ànim, i més concretament la depressió.

No hem d’oblidar que el CBD ja és ben conegut pels seus beneficis per a la salut en altres condicions com la malaltia d’Alzheimer, el dolor crònic o la disfunció neurològica. Per tant, no seria estrany si també va tenir un efecte positiu en el tractament de la depressió.

El paper del CBD en la depressió

Com es va esmentar anteriorment, les opcions de tractament actuals per a la depressió, que inclou l’ús de fàrmacs antidepressius, poden ser problemàtiques. Això és principalment perquè els pacients sovint han de fer front a un retard associat amb els seus efectes. En aquest sentit, el CBD pot tenir el potencial de ser una alternativa eficient en la lluita contra la depressió.

Les investigacions de 2019 van revelar que el cannabidiol (CBD) indueix efectes similars als antidepressius d’acció ràpida i sostinguts. Tot això mitjançant l’augment de la senyalització i la sinptogenosi de BDNF en l’escorça prefrontal del cervell. Investigadors de la Universitat de Sao Paulo al Brasil van analitzar els efectes antidepressius del CBD sobre rates i ratolins per determinar si aquest cannabidiol té un ràpid inici d’acció.

Durant la investigació de CDB es va administrar com una sola dosi en una quantitat que podria ser 7, 10, o 30 mg per quilo de pes corporal. A continuació, els científics van sotmetre els rosegadors a una prova de natació forçada, després de 30 minuts o fins a 7 dies després de començar el tractament.